La Festa i el Concert d’estiu superen les expectatives

“…mentre patim en perfecta comunió la
penitència, reclamo el vostre ajut i compromís.
– I ara què faig?
– The Godfather o Peter Pan ?"

Scapix, 30 de juny, 2007

La nova formació amb què es presentà La
Garnatxa Jazz Club Band a la revetlla Scapix
50 aconseguí un èxit
sense precedents en la història del grup. La qualitat individual
dels instrumentistes mostrà una evolució difícil
d’imaginar tan sols fa uns mesos.

La coordinació dels vents, fins ara inexistent;
la sonoritat del baix, que per fi penetra en la melodia;
la metamorfosi del guitarra acredita hores d’assaig,
encara que sigui a base de calbots; la percussió,
innovada a base de material recent i una tècnica cada dia més
depurada, i la mà esquerrà en la direcció musical del
guitarra acústica, que per fi ha aconseguit imposar algun tipus
de criteri.

Si la conjunció d’aquests avenços
mereixeren l’exaltació de la crítica, no podem obviar
el gran encert en la incorporació de la
solista,
una veu clara, immaculada, en perfecta comunió amb la partitura
i el solfeig més ortodox.

El temes interpretats no defugien dels
clàssics però paga la pena
remarcar l’encert en la tria. Encert que encomanà l’entusiasme
in crescendo del públic, el qual va voler premiar els
artistes amb l’acompanyament coral i massiu d’un dels temes (Singing
in the rain).

Ens hem trobat, doncs, amb dues patums de la música –el grup
instrumental i la solista– la combinació de les quals no dubtem
pas que, per poc perpetuïn la transició cap a les formes evolutives
ja encetades, ha de representar un punt d’inflexió en les
enciclopèdies musicals d’Occident.