|
Acte immaculat. Una performance curulla de serena immobilitat (per raons d’espai), uns músics frappants, un públic que, si bé va començar expectant i fred, acabà reclamant bisos, malgrat que això comportés la retenció de les menges que els esperaven. En l’aspecte més purament musical val a dir que hi ha tecnicismes que cal que millorin, si bé el grup compensa aquest dèficit amb la qualitat de la mise en scène. En realitat la posada en escena fou rígida i encotillada. Tot plegat ho havia de salvar la música… |
|
 |
 |
 |
 |
| La qualitat del baix, bona, però en tenir la partitura bescanviada amb el clarinet salvà els mobles com va poder. | |
 |
 |
| El clarinet quan sonava, sonava bé però alternava fragments de temes distints dins d’una mateixa peça. | |
 |
 |
 |
 |
| El guitarra elèctrica i veu s’esgargamellà la faringe i això que només va cantar una peça. Pel que fa a les cordes, tots sabem que a manca d’estris de qualitat, la música se’n ressent… | |
 |
 |
|
Claus. Hi mancava material més divers però, de voluntat, en sobra. Saxos. Individualment es nota un bagatge notable en l’estudi de l’instrument però mancat de suficient coordinació. |
|
 |
 |
|
Bateria. Malgrat un inicis dubitatius, anà creixent a mesura que avançava el concert. Reservà en excés les seves dots, les quals només mostrà ja ben entrada la nit (after hours). Guitarra acústica i direcció. Intencions i bons pensaments, sobrats. L’esperonem a seguir comandant el grup sempre i quan aprengui a treure i aplicar el fuet en el moments que calgui. Juntament amb el guitarra elèctrica i el bateria donà el millor de si mateix lluny de l’encotillament del grup (per la qual cosa no sabem si finalment els van cosir a pals) |
|
 |
 |
|
Sorprenentment i inexplicable els mànagers del grup s’endugueren una bona colla de propostes de contractació. |
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
La vetllada es completà amb l’oportú i pertinent sopar. Ja entrada la nit, tingué lloc el Certamen de Poesia Breu, la ressenya del qual podeu llegir en aquest mateix web com a notícia independent. Roger Ahlier i Marcel Gorghori |
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
 |
 |
 |
 |