Acta del Jurat del Concurs Literari

El Jurat del 1r Certamen Literari de Poesia Breu, Jocs Florals Nadalencs (la dècima a la mínima expressió) reunit en sessió ordinària acorda: 1r) Palesar l’altíssim nivell i l’excelsa qualitat de les obres presentades.



2n) Com a conseqüència del punt anterior, declarar-se incompetent per valorar en forma i manera adequades el suprem valor literari sense causar greuges i susceptibilitats immerescudes.





3r) Per tot el que s’exposa en els punts anteriors declara desert el Premi de Poesia Breu, Jocs Florals Nadalencs. Tanmateix i per evitar qualsevulla interpretació errònia al respecte, immediatament proposarà a Òmnium Cultural que inclogui aquesta nova categoria en els premis que anulament atorga en la tradicional Nit de Santa Llúcia.



i 4t) Finalment i per unanimitat -excepte la d’un impresentable que és alhora concursant i Jurat, la qual cosa el desacredita in eternis– el Jurat vol publicar algunes de les obres que tan plaentment l’han torbat, en el benentès que l’ordre d’edició no implica cap tipus de preferència, sinó que ha estat exposat aleatòriament:

• A les barricades, a les barricades, a les barricades nadalenques, QUINES PENQUES!!!! • Nadal una estrella que brilla… Serà el Montilla? • Nadal blanc. Immortal. IMMORAL. • (Enigmàrius) Si ahir era Nadal, demà és SantTornem-hi. • Nadal, torrons i Llardons… QUINS COLLONS!!! • (Trilogia) Nadal…? Bé; Ara em ve…; CAGA…NÉEE!!! • Nadal, Si eres un pedo, SAL!!! • Per Nadal pim, pam, pum, BOOM!!! • Nadal, Plaf!, QUIN MAL!!! • El Nadal no es legal sense fer l’animal! • Nadal. Tota la família… QUIN PAL!!! • Jesús no és aquella porqueria que de Josep naixia. (JB) • AL (poema inacabat interactiu) Nadal, excepcional, dia puntual i anual d’àmbit estatal i internacional. Tothom és igual? Missatge banal de la història actual. Preludi del Carnaval i de la temporada estival, on tot s’hi val. Valgui l’exemple prefixal: Al hambra Al berti Al Capone Al corà Al cavota Al gesires Al cohol Al lèrgic Al fanumèric Al arma Al Campo Al … (finalització del poema mitjançant la intervenció popular individualitzada)



I perquè així consti signem aquesta acta a Sentmenat, el 22 de desembre del 2006 (per raons òbvies s’ometen les signatures dels pròcers) Post Scriptum. Malgrat tot, i per aclamació popular, el pernil se l’endugué el President.